Unes poques línies als mitjans de comunicació

Està bé que no se´ls hi done ni un vot de confiança, però no cal carregar-se la possibilitat d´un abandó de les armes.

La principal diferència entre aquest i altres intents, torne a dir, és que l´esquerra abertxale política ha donat el pas de excloure completament la violència i li ha demanat a ETA que abandone les armes.

És tan difícil de veure que aquesta situació no l´hem viscuda mai? Doncs si, pareix ser que és molt difícil.

ETA declara un 'alto el fuego'

Les presions de l´esquerra abertxale pareix que han arribat a bon camí. La BBC ha publicat un vídeo, que poc després ha compartit GARA, on tres representants d´ETA anuncien que fa ja uns mesos que havien pres la decisió de no cometre més accions armades.

Aprofitaran l´ocasió les dues bandes del conflicte? Pot ser, i així ho esperem.

PD: El PSOE te aquí la seua oportunitat de continuar al govern d´Espanya. Si boten a Zapatero i aquesta treva acaba amb l´abandonament de les armes, poden tornar a guanyar les eleccions sense majoria absoluta.

PD2: Algú ha anomenat a Espai Plural?

En quina societat vivim?

Hui, escoltant 'Ol Tol', com dirien els companys de Ràdio Nou, m´ha botat a l´Spotify un anunci de deia alguna cosa similar a:

'Si hoy no sales de fiesta... mañana podrías estar presentándote al puesto de presidente de la escalera" o, encara millor, "mañana podrías estar leyendo las páginas salmón del Financial Times"; i finalitzava amb un: "¡Vive la vida hoy!, Ron Barceló".

A veure si ho he entés: És dolent llegir les pàgines d´economia del Financial Times (que no li ho recomane a ningú... massa propaganda) o ser president de la teua comunitat de veïns i allò realment important és viure la vida amb una cogorza de ron d´aquell que diuen 'Barceló', que al capdavall serà de garrafó si el demanes a un pub...


Molt bé... Molt bé...


Per una banda, dia de luxe recordant a Estellés amb un arrosset amb fesols i naps i un gotet de mistela que m´ha fet recordar que la fera s´està despertant a aquest país; per l´altra, un anunci que menysprea el coneixement de l´economia –allò que avui dia mou el mon– i la participació als assumptes que t´afecten com a persona.

Aquest país avança... poc a poc, però ho fa.

La mirada tendra d´aquell que sap que això no està bé

Pot ser siga la meua visió, però, jo crec veure alguna cosa més que dos animals...

Veig la mirada de dos èssers vius; un d´ells agonitzant, l´altre... quasi...
Veig la mirada tendra d´un èsser viu que es lamenta del que ha passat...
Veig la mirada culpable d´un èsser viu que sap que, sense voler, ha col·laborat amb la mort d´un animal innocent...
Veig la mirada amb vergonya d´un èsser viu al comprovar que l´espècie, pretesament, superior disfruta de la mort d´altre èsser viu...
Veig la mirada d´impotència d´un èsser viu que sap que no pot fer res...


Una vaca amb un vedellet en braços. Cançó de bressol

(Pere Quart - Raimon)

Non non,
vine, son!

Dorm, petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per la mort!
Seràs brau
o de pau?
Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.

Non non,
vine, son!

(1973)


2012. S´ha acabat. Catalunya haurà pres la iniciativa i ja no haurem de comprovar, almenys a les places de bous, com els animals, pretesament, inferiors demostren més sensibilitat que tots els individus que veuen el dantesc espectacle.

Senyors. Senyores. Tant se val el que feu a partir d´ara. La cursa de la racionalitat ha començat i ja no la podeu aturar. Pensaveu que l´exemple de Canàries, al estar tant lluny, mai arribaria ací... Doncs bé, ací està. Ací el teniu,

Bon colp de falç defensors de la vida, bon cop de falç...

Per fi la Justicia fa el seu paper...

Avui és el dia companys...

Avui és el dia companys, avui és...

Pareu el tren, que ens baixem

Arriben eleccions. Dia rere dia hem d´aguantar que els quatre ninots de falla dels quals no hem sabut res des de fa quatre anys vinguen a donar-nos la llanda amb falses promeses. Estic fart. Per què hauriem de votar a qui no ens ha escoltat en quatre anys? Per què aquesta és la forma de fer política? Doncs no, no em pensé resignar. Jo no pense fer així la política. Pareu el tren, però ja no ens ve de gust baixar.

Ja no vull baixar. I no vull baixar perque em preocupa el futur, i molt. El planeta cada dia té menys de verd i més de negre. Les polítiques socials s´acaben, per una crisi, diuen, de la que hem d´exir tots plegats. Doncs no, no em d´eixir tots plegats. Tots plegats hem de fer país. Tots plegats hem de canviar la societat del consum desmesurat , la pèrdua de valors i la no-sostenibilitat. Pareu el tren que ja no ens queixem més, ara bé, baixeu vosaltres.

Baixeu vosaltres perque el vostre model de futur no és sostenible. Ni just. Ni transparent. D´ara endavant, el tren el conduirem nosaltres. Sí, nosaltres som tant els qui anavem al primer vagó del tren aporrejant la cabina, com els qui van a l´últim i es deixen dur, perque al nostre tren li sobren portes. Al nostre tren tots decidim. Engegueu el tren, que a partir d´ara conduïm nosaltres.

I ara, amb vosaltres baix farem un tren on poder viure. Un tren sostenible. Un tren digne. Un tren on es prioritzen les despeses publiques. Un tren que deixe viure la terra. Un tren on no es puga furtar. Un tren de solidaritat. Pareu el tren i mireu el passat companys, que ja no el tornarem a xafar.