Pot ser siga la meua visió, però, jo crec veure alguna cosa més que dos animals...
Veig la mirada de dos èssers vius; un d´ells agonitzant, l´altre... quasi...
Veig la mirada tendra d´un èsser viu que es lamenta del que ha passat...
Veig la mirada culpable d´un èsser viu que sap que, sense voler, ha col·laborat amb la mort d´un animal innocent...
Veig la mirada amb vergonya d´un èsser viu al comprovar que l´espècie, pretesament, superior disfruta de la mort d´altre èsser viu...
Veig la mirada d´impotència d´un èsser viu que sap que no pot fer res...
Una vaca amb un vedellet en braços. Cançó de bressol
(Pere Quart - Raimon)
Non non,
vine, son!
Dorm, petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per la mort!
Seràs brau
o de pau?
Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.
Non non,
vine, son!
(1973)
2012. S´ha acabat. Catalunya haurà pres la iniciativa i ja no haurem de comprovar, almenys a les places de bous, com els animals, pretesament, inferiors demostren més sensibilitat que tots els individus que veuen el dantesc espectacle.
Senyors. Senyores. Tant se val el que feu a partir d´ara. La cursa de la racionalitat ha començat i ja no la podeu aturar. Pensaveu que l´exemple de Canàries, al estar tant lluny, mai arribaria ací... Doncs bé, ací està. Ací el teniu,
Bon colp de falç defensors de la vida, bon cop de falç...
