sábado, 18 de septiembre de 2010

Amb el Partit Popular, Alboraia mai estarà a l´altura

El ministeri d´Economia va modificar el passat dia 8 de setembre la llei que impedia demanar crèdits als ajuntaments en 2011. Els ajuntaments en els que el deute viu no supere el 75% dels ingressos corrents podran endeutar-se l´any vinent. Alboraia, com en tantes altres coses, no està a l´altura.

El deute viu del poble, segons l´informe del Ministeri d´Economia i Hisenda sobre el deute viu dels ajuntaments a 31/12/2009, és de 18.415.000 euros; mentre que els ingressos corrents als pressupostos de 2009 eren de 15.866.905,92 euros. Açò vol dir que el percentatge del deute viu respecte els ingressos corrents és del 116%.

Com podem veure, l´Ajuntament d´Alboraia no es podrà endeutar en 2011, el que suposarà que no puga fer cap inversió més mitjançant els crèdits l´any vinent. I açò, i cal dir-ho, és responsabilitat absoluta de la nefasta gestió econòmica del Partit Popular.

No obstant, i passant per una mala època que seran les restes del model de gestió del Partit Popular, es pot solucionar. Ara bé, cal un canvi de gestió al consistori. Cal un govern que prioritze els diners en benefici de tots. Cal un govern disposat a prendre mesures estructurals per enfrontar-se als problemes socioeconòmics i ambientals que hi han.

Per tot això, Iniciativa per Alboraia treballa i treballarà per convertir-se en una opció de govern creïble per al nostre poble. Nosaltres entenem que els partits polítics no sols han de formular crítiques, sinó també han de proposar iniciatives i donar les seues solucions als problemes que viu el poble.

Tant és així, que el nostre grup parlamentari (Compromís) és el més actiu en les Corts Valencianes, tot i tindre quatre diputats dels noranta-nou que composen la cambra. Així que animem als habitants del poble a participar d´aquest il·lusionant i constructiu projecte: i, si ells ho volen, arribar a treballar pel poble des del plenari de l´Ajuntament.

Àlex Raga, Coordinador Local d´Iniciativa per Alboraia

domingo, 12 de septiembre de 2010

What you pass Valencia?


Després del single de Ràdio Nou: Ol Tol, ara YouTube ens oferix la seua visió de València i els seus cantants...

D´Artur Mas, 'La Noria' i el periodisme...

Ahir, Artur Mas va anar d´entrevistat a 'La Noria'.

Cal afegir alguna cosa més?

De la cultura popular...

Aquest dissabte varen ser les disfresses de Meliana. No m´esperava gran cosa la veritat, però cal remarcar una cosa.

L´esperit popular i satíric del poble encara perdura. Una de les carrosses feia referència a aquell programa mític de Canal 9: 'El show de Joan Monleon'. Aquella paella gegant... quins records. 

El cas és que en mig de tota la sàtira de l´actuació, hi havia encara més sàtira. En les samarretes dels tècnics es podia llegir: 'Camera' o 'T. sonit', i als cartells dels que feien de realitzadors: 'Aplaussos'.

Les festes populars encara son satíriques, 'pese a quien le pese'; i encara que les falles ho hagen deixat de ser (moltes de elles), a la resta de festes encara perviu.

martes, 7 de septiembre de 2010

'Boig, que boig el mon...'


Diuen que el foc purifica... Totes les religions cremaven als heretges en la foguera... Tanmateix, totes s´equivoquen.

Cada estiu són més i més els incendis que es produeixen a les serralades i muntanyes del País Valencià en concret i de l´Estat Espanyol en general. Aprofitant la cançò que estic escoltant... 'Boig, que boig el mon...'.
I és que la major part d´aquests incendis són provocats. Casualment, poc després, emparant-se en la dificultat de la recuperació de la zona afectada, s´eleven del no-res enmig de la muntanya desenes de macro-urbanitzacions.

Casualitat? Pot ser... i pot ser no.

Pot ser aquesta afició per la desforestació massiva de la forma més lesiva possible desaparegués si les lleis protegiren les zones que el foc ha arrasat (intencionadament o no).

Però, supose que, com sempre, serà massa demanar...

'Boig, que boig el mon...'

lunes, 6 de septiembre de 2010

Del PSOE, les primàries i la democràcia interna

Vaig a ser prou clar i curt en la reflexió d´avui sobre les primàries del PSM:

No entenc ni entendré per què s´ha armat tant de folló per un procés que deuria ser totalment normal en un partit.

No entenc ni entendré per què s´ha pres per part del Govern –com a tal i de manera oficial– a favor de Trinidad Jiménez. No soc expert en primàries, però crec que deurien ser un procés imparcial i amb les mínimes interferències possibles per a que puguen decidir sobiranament els militants del PSM.

No entenc ni entendré per què s´està utilitzant (si s´està utilitzant) o acusant (si no s´està utilitzant) el joc brut per part de les dues parts.

En resum: unes primàries reflexen, o han de reflexar, el nivell de democràcia dins el partit... i, hui per hui, no pareix que estiguen massa democratitzats.

--------------------------------------------------------------------------------------

En aquest sentit, al candidat del PSPV a les primàries (si rep els avals suficients), Antonio Asunción, li espera un camí molt dur, ja que si aconsegueix els avals suficiènts haurà de superar la quimera del cap orgànic del partit.


--------------------------------------------------------------------------------------

PD: S´està plantejant la batalla per les primàries com si fos la batalla pel govern de la Comunitat de Madrid i això pot ser MOLT perillós, l´hòstia pot ser important... cal tornar la il·lusió, però, sense plantejar el procés com una victòria segura.

domingo, 5 de septiembre de 2010

Tornem i Tornariem a penjar-lo...

Hui més que mai hem d´estar al costat de tots els profesors que lluiten pels seus i pels nostres drets i futur, 3 anys li podran caure a Jose Luis Santiago, però serà per damunt de nosaltres...


Si no hi ha solució, hi haurà revolució!


El 24 d´abril de 2009 escriviem açò.

En aquell moment, es va produir una de les agressions més grans a la educació pública dels últims anys. Ara, la justícia (poques vegades ho fa) ha fet el seu paper i ens ha donat la raó. 

http://www.lasprovincias.es/v/20100905/sociedad/profesor-absuelto-colocar-foto-20100905.html

Qui sap si allò que vam fer va servir per alguna cosa. Ara bé, una cosa està clara: les nostres consciències estan tranquiles. La societat es va enterar del que defensavem.

Ara Santiago ha sigut absolt. Un gran pas per a la democràcia i els defensors de l´Educació Pública

Unes poques línies als mitjans de comunicació

Està bé que no se´ls hi done ni un vot de confiança, però no cal carregar-se la possibilitat d´un abandó de les armes.

La principal diferència entre aquest i altres intents, torne a dir, és que l´esquerra abertxale política ha donat el pas de excloure completament la violència i li ha demanat a ETA que abandone les armes.

És tan difícil de veure que aquesta situació no l´hem viscuda mai? Doncs si, pareix ser que és molt difícil.

ETA declara un 'alto el fuego'


Les presions de l´esquerra abertxale pareix que han arribat a bon camí. La BBC ha publicat un vídeo, que poc després ha compartit GARA, on tres representants d´ETA anuncien que fa ja uns mesos que havien pres la decisió de no cometre més accions armades.

Aprofitaran l´ocasió les dues bandes del conflicte? Pot ser, i així ho esperem.

PD: El PSOE te aquí la seua oportunitat de continuar al govern d´Espanya. Si boten a Zapatero i aquesta treva acaba amb l´abandonament de les armes, poden tornar a guanyar les eleccions sense majoria absoluta.

PD2: Algú ha anomenat a Espai Plural?

En quina societat vivim?

Hui, escoltant 'Ol Tol', com dirien els companys de Ràdio Nou, m´ha botat a l´Spotify un anunci de deia alguna cosa similar a:

'Si hoy no sales de fiesta... mañana podrías estar presentándote al puesto de presidente de la escalera" o, encara millor, "mañana podrías estar leyendo las páginas salmón del Financial Times"; i finalitzava amb un: "¡Vive la vida hoy!, Ron Barceló".

A veure si ho he entés: És dolent llegir les pàgines d´economia del Financial Times (que no li ho recomane a ningú... massa propaganda) o ser president de la teua comunitat de veïns i allò realment important és viure la vida amb una cogorza de ron d´aquell que diuen 'Barceló', que al capdavall serà de garrafó si el demanes a un pub...


Molt bé... Molt bé...


Per una banda, dia de luxe recordant a Estellés amb un arrosset amb fesols i naps i un gotet de mistela que m´ha fet recordar que la fera s´està despertant a aquest país; per l´altra, un anunci que menysprea el coneixement de l´economia –allò que avui dia mou el mon– i la participació als assumptes que t´afecten com a persona.

Aquest país avança... poc a poc, però ho fa.