viernes, 29 de octubre de 2010

Raons per buscar la felicitat

1. Perquè ja són molts els dies què els estem aguantant...



2. Perquè tots ens deuriem esforçar per igual...



3. Perquè considerem que el món mereix viure lliure, verd i en pau...



4. Perquè mentre uns s'enriquixen il·lícitament... altres passen fam



5. Perquè, diguen el que diguen, entre tots, podem fer un món millor



Per tot això, jo ja estic buscant la felicitat. T'apuntes?



lunes, 25 de octubre de 2010

L'Estat del Benestar... De qui?

Diuen de la organització social i econòmica on vivim que s'anomena 'Estat del Benestar', però del benestar de qui?

Aquest dissabte aní a acompanyar a Hugo i Alberto al tren, marxaven cap a Vila-real. Veniem d'un congrés ple d'il·lusió, ple de canvi; i d'un dinar amb una de les nostres diputades i els seus nins petits a més de la seua parella i d'altres companys. Compraren els bitllets, anarem al bany i es disposaren a pujar al tren, fins on els vaig acompanyar.

Renfe ens facilitaria les coses. Hugo no pot caminar per sí mateix i necessita d'ajuda. Ells la tenien, Renfe disposava de dues plataformes elevadores a l'estació. Era tan senzill... Una reclamació, una suggerència, una denúncia i un retràs de 15 minuts al tren (que va anar-se'n sense ells) després, marxavem a buscar algú més amb qui fer força.

Els nostres companys ens van socòrrer, diputada al cap, per afrontar la situació. Atenció al client, amb qui haviem parlat anteriorment ens va dir que no és competència seua, que cridarem a les xiques del servei. Les xiques del servei no tenien cap amb qui parlar (o no volien tindre'l) i ens manaren a parlar amb els responsables del tren. Els responsables del tren ens asseguraren que el servei és d'una empresa externa que ficava les normes.

En definitiva, tenint servei, l'haguerem de pujar nosaltres al tren. De veritat, en ple segle XXI un discapacitat no pot accedir per sí mateix, sense haver de dependre de ningú, a un tren. Alguna cosa va malament. Açò no deuria estar passant.

ADIF, responsable d'estacions; RENFE, responsable de trens; ATENDO, responsable del servei als discapacitats; TOTES ELLES, responsables de discriminar als discapacitats. La burocràcia ha de servir per facilitar la vida als ciutadans, però quan, a l'inrevés, la dificulta, perquè servix?

martes, 5 de octubre de 2010

Perdó per la inactivitat

Duc uns dies un poc liat, per això no he pogut escriure...

La vaga, el proper 9 d´octubre, el llançament de la plataforma...

Massa coses. Però més ganes ^^

sábado, 18 de septiembre de 2010

Amb el Partit Popular, Alboraia mai estarà a l´altura

El ministeri d´Economia va modificar el passat dia 8 de setembre la llei que impedia demanar crèdits als ajuntaments en 2011. Els ajuntaments en els que el deute viu no supere el 75% dels ingressos corrents podran endeutar-se l´any vinent. Alboraia, com en tantes altres coses, no està a l´altura.

El deute viu del poble, segons l´informe del Ministeri d´Economia i Hisenda sobre el deute viu dels ajuntaments a 31/12/2009, és de 18.415.000 euros; mentre que els ingressos corrents als pressupostos de 2009 eren de 15.866.905,92 euros. Açò vol dir que el percentatge del deute viu respecte els ingressos corrents és del 116%.

Com podem veure, l´Ajuntament d´Alboraia no es podrà endeutar en 2011, el que suposarà que no puga fer cap inversió més mitjançant els crèdits l´any vinent. I açò, i cal dir-ho, és responsabilitat absoluta de la nefasta gestió econòmica del Partit Popular.

No obstant, i passant per una mala època que seran les restes del model de gestió del Partit Popular, es pot solucionar. Ara bé, cal un canvi de gestió al consistori. Cal un govern que prioritze els diners en benefici de tots. Cal un govern disposat a prendre mesures estructurals per enfrontar-se als problemes socioeconòmics i ambientals que hi han.

Per tot això, Iniciativa per Alboraia treballa i treballarà per convertir-se en una opció de govern creïble per al nostre poble. Nosaltres entenem que els partits polítics no sols han de formular crítiques, sinó també han de proposar iniciatives i donar les seues solucions als problemes que viu el poble.

Tant és així, que el nostre grup parlamentari (Compromís) és el més actiu en les Corts Valencianes, tot i tindre quatre diputats dels noranta-nou que composen la cambra. Així que animem als habitants del poble a participar d´aquest il·lusionant i constructiu projecte: i, si ells ho volen, arribar a treballar pel poble des del plenari de l´Ajuntament.

Àlex Raga, Coordinador Local d´Iniciativa per Alboraia

domingo, 12 de septiembre de 2010

What you pass Valencia?


Després del single de Ràdio Nou: Ol Tol, ara YouTube ens oferix la seua visió de València i els seus cantants...

D´Artur Mas, 'La Noria' i el periodisme...

Ahir, Artur Mas va anar d´entrevistat a 'La Noria'.

Cal afegir alguna cosa més?

De la cultura popular...

Aquest dissabte varen ser les disfresses de Meliana. No m´esperava gran cosa la veritat, però cal remarcar una cosa.

L´esperit popular i satíric del poble encara perdura. Una de les carrosses feia referència a aquell programa mític de Canal 9: 'El show de Joan Monleon'. Aquella paella gegant... quins records. 

El cas és que en mig de tota la sàtira de l´actuació, hi havia encara més sàtira. En les samarretes dels tècnics es podia llegir: 'Camera' o 'T. sonit', i als cartells dels que feien de realitzadors: 'Aplaussos'.

Les festes populars encara son satíriques, 'pese a quien le pese'; i encara que les falles ho hagen deixat de ser (moltes de elles), a la resta de festes encara perviu.

martes, 7 de septiembre de 2010

'Boig, que boig el mon...'


Diuen que el foc purifica... Totes les religions cremaven als heretges en la foguera... Tanmateix, totes s´equivoquen.

Cada estiu són més i més els incendis que es produeixen a les serralades i muntanyes del País Valencià en concret i de l´Estat Espanyol en general. Aprofitant la cançò que estic escoltant... 'Boig, que boig el mon...'.
I és que la major part d´aquests incendis són provocats. Casualment, poc després, emparant-se en la dificultat de la recuperació de la zona afectada, s´eleven del no-res enmig de la muntanya desenes de macro-urbanitzacions.

Casualitat? Pot ser... i pot ser no.

Pot ser aquesta afició per la desforestació massiva de la forma més lesiva possible desaparegués si les lleis protegiren les zones que el foc ha arrasat (intencionadament o no).

Però, supose que, com sempre, serà massa demanar...

'Boig, que boig el mon...'

lunes, 6 de septiembre de 2010

Del PSOE, les primàries i la democràcia interna

Vaig a ser prou clar i curt en la reflexió d´avui sobre les primàries del PSM:

No entenc ni entendré per què s´ha armat tant de folló per un procés que deuria ser totalment normal en un partit.

No entenc ni entendré per què s´ha pres per part del Govern –com a tal i de manera oficial– a favor de Trinidad Jiménez. No soc expert en primàries, però crec que deurien ser un procés imparcial i amb les mínimes interferències possibles per a que puguen decidir sobiranament els militants del PSM.

No entenc ni entendré per què s´està utilitzant (si s´està utilitzant) o acusant (si no s´està utilitzant) el joc brut per part de les dues parts.

En resum: unes primàries reflexen, o han de reflexar, el nivell de democràcia dins el partit... i, hui per hui, no pareix que estiguen massa democratitzats.

--------------------------------------------------------------------------------------

En aquest sentit, al candidat del PSPV a les primàries (si rep els avals suficients), Antonio Asunción, li espera un camí molt dur, ja que si aconsegueix els avals suficiènts haurà de superar la quimera del cap orgànic del partit.


--------------------------------------------------------------------------------------

PD: S´està plantejant la batalla per les primàries com si fos la batalla pel govern de la Comunitat de Madrid i això pot ser MOLT perillós, l´hòstia pot ser important... cal tornar la il·lusió, però, sense plantejar el procés com una victòria segura.

domingo, 5 de septiembre de 2010

Tornem i Tornariem a penjar-lo...

Hui més que mai hem d´estar al costat de tots els profesors que lluiten pels seus i pels nostres drets i futur, 3 anys li podran caure a Jose Luis Santiago, però serà per damunt de nosaltres...


Si no hi ha solució, hi haurà revolució!


El 24 d´abril de 2009 escriviem açò.

En aquell moment, es va produir una de les agressions més grans a la educació pública dels últims anys. Ara, la justícia (poques vegades ho fa) ha fet el seu paper i ens ha donat la raó. 

http://www.lasprovincias.es/v/20100905/sociedad/profesor-absuelto-colocar-foto-20100905.html

Qui sap si allò que vam fer va servir per alguna cosa. Ara bé, una cosa està clara: les nostres consciències estan tranquiles. La societat es va enterar del que defensavem.

Ara Santiago ha sigut absolt. Un gran pas per a la democràcia i els defensors de l´Educació Pública

Unes poques línies als mitjans de comunicació

Està bé que no se´ls hi done ni un vot de confiança, però no cal carregar-se la possibilitat d´un abandó de les armes.

La principal diferència entre aquest i altres intents, torne a dir, és que l´esquerra abertxale política ha donat el pas de excloure completament la violència i li ha demanat a ETA que abandone les armes.

És tan difícil de veure que aquesta situació no l´hem viscuda mai? Doncs si, pareix ser que és molt difícil.

ETA declara un 'alto el fuego'


Les presions de l´esquerra abertxale pareix que han arribat a bon camí. La BBC ha publicat un vídeo, que poc després ha compartit GARA, on tres representants d´ETA anuncien que fa ja uns mesos que havien pres la decisió de no cometre més accions armades.

Aprofitaran l´ocasió les dues bandes del conflicte? Pot ser, i així ho esperem.

PD: El PSOE te aquí la seua oportunitat de continuar al govern d´Espanya. Si boten a Zapatero i aquesta treva acaba amb l´abandonament de les armes, poden tornar a guanyar les eleccions sense majoria absoluta.

PD2: Algú ha anomenat a Espai Plural?

En quina societat vivim?

Hui, escoltant 'Ol Tol', com dirien els companys de Ràdio Nou, m´ha botat a l´Spotify un anunci de deia alguna cosa similar a:

'Si hoy no sales de fiesta... mañana podrías estar presentándote al puesto de presidente de la escalera" o, encara millor, "mañana podrías estar leyendo las páginas salmón del Financial Times"; i finalitzava amb un: "¡Vive la vida hoy!, Ron Barceló".

A veure si ho he entés: És dolent llegir les pàgines d´economia del Financial Times (que no li ho recomane a ningú... massa propaganda) o ser president de la teua comunitat de veïns i allò realment important és viure la vida amb una cogorza de ron d´aquell que diuen 'Barceló', que al capdavall serà de garrafó si el demanes a un pub...


Molt bé... Molt bé...


Per una banda, dia de luxe recordant a Estellés amb un arrosset amb fesols i naps i un gotet de mistela que m´ha fet recordar que la fera s´està despertant a aquest país; per l´altra, un anunci que menysprea el coneixement de l´economia –allò que avui dia mou el mon– i la participació als assumptes que t´afecten com a persona.

Aquest país avança... poc a poc, però ho fa.

viernes, 30 de julio de 2010

La mirada tendra d´aquell que sap que això no està bé



Pot ser siga la meua visió, però, jo crec veure alguna cosa més que dos animals...

Veig la mirada de dos èssers vius; un d´ells agonitzant, l´altre... quasi...
Veig la mirada tendra d´un èsser viu que es lamenta del que ha passat...
Veig la mirada culpable d´un èsser viu que sap que, sense voler, ha col·laborat amb la mort d´un animal innocent...
Veig la mirada amb vergonya d´un èsser viu al comprovar que l´espècie, pretesament, superior disfruta de la mort d´altre èsser viu...
Veig la mirada d´impotència d´un èsser viu que sap que no pot fer res...


Una vaca amb un vedellet en braços. Cançó de bressol

(Pere Quart - Raimon)

Non non,
vine, son!

Dorm, petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per la mort!
Seràs brau
o de pau?
Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.

Non non,
vine, son!

(1973)


2012. S´ha acabat. Catalunya haurà pres la iniciativa i ja no haurem de comprovar, almenys a les places de bous, com els animals, pretesament, inferiors demostren més sensibilitat que tots els individus que veuen el dantesc espectacle.

Senyors. Senyores. Tant se val el que feu a partir d´ara. La cursa de la racionalitat ha començat i ja no la podeu aturar. Pensaveu que l´exemple de Canàries, al estar tant lluny, mai arribaria ací... Doncs bé, ací està. Ací el teniu,

Bon colp de falç defensors de la vida, bon cop de falç...

martes, 11 de mayo de 2010

Avui és el dia companys...

Avui és el dia companys, avui és...

miércoles, 5 de mayo de 2010

Pareu el tren, que ens baixem

Arriben eleccions. Dia rere dia hem d´aguantar que els quatre ninots de falla dels quals no hem sabut res des de fa quatre anys vinguen a donar-nos la llanda amb falses promeses. Estic fart. Per què hauriem de votar a qui no ens ha escoltat en quatre anys? Per què aquesta és la forma de fer política? Doncs no, no em pensé resignar. Jo no pense fer així la política. Pareu el tren, però ja no ens ve de gust baixar.

Ja no vull baixar. I no vull baixar perque em preocupa el futur, i molt. El planeta cada dia té menys de verd i més de negre. Les polítiques socials s´acaben, per una crisi, diuen, de la que hem d´exir tots plegats. Doncs no, no em d´eixir tots plegats. Tots plegats hem de fer país. Tots plegats hem de canviar la societat del consum desmesurat , la pèrdua de valors i la no-sostenibilitat. Pareu el tren que ja no ens queixem més, ara bé, baixeu vosaltres.

Baixeu vosaltres perque el vostre model de futur no és sostenible. Ni just. Ni transparent. D´ara endavant, el tren el conduirem nosaltres. Sí, nosaltres som tant els qui anavem al primer vagó del tren aporrejant la cabina, com els qui van a l´últim i es deixen dur, perque al nostre tren li sobren portes. Al nostre tren tots decidim. Engegueu el tren, que a partir d´ara conduïm nosaltres.

I ara, amb vosaltres baix farem un tren on poder viure. Un tren sostenible. Un tren digne. Un tren on es prioritzen les despeses publiques. Un tren que deixe viure la terra. Un tren on no es puga furtar. Un tren de solidaritat. Pareu el tren i mireu el passat companys, que ja no el tornarem a xafar.

jueves, 29 de abril de 2010

Mònica Oltra : “No ens ha quedat un altre remei que ser valents”

Amb aquesta demolidora afirmació va concloure la intervenció de Mònica Oltra, diputada de Compromís a les Corts valencianes, al sopar que va organitzar el casal de debat ‘Els Quatre Gats’ (Meliana) el divendres 23 d’abril. Precedida per Joan Ribó, cap del Projecte Obert i candidat a l’alcaldia de València en 2011 per la Coalició Compromís, la militant d’Iniciativa va tractar temes tan diversos com la situació de la democràcia al País Valencià, l’escàndol de Radio Televisió Valenciana (RTVV), la trama Gürtel, etc.

L’acte (una mena de sopar-debat) es va realitzar a la llar dels jubilats de Meliana, de 21.00 a 1.00, i va tindre una afluència de més de 60 persones, que es van incrementar fins aproximadament les 80 al començament del debat, cap a les 23.00, introduït i moderat pels professors Jordi Peris i Pere Cano.

Joan Ribó va ser l’encarregat de presentar Mònica Oltra. Durant la presentació, la va elogiar i va incidir molt en la seua “valentia, claredat i rotunditat” davant gent que “no és massa de fiar” i en la “proximitat” que transmet la diputada; fent especial referència a la seua lleialtat. També va tractar “l’emmurallament” dels mitjans de comunicació al País i va declarar que sembla com si els hi “donen instruccions”. A més a més, va advocar per la defensa dels valors de l’esquerra “però sense dogmatismes” i del medi ambient, així com la defensa “d’un país, d’un territori, d’una llengua, d’un nivell de vida”.

Segons Ribó, “estem en un moment històric molt important” i cal que les persones que pensen des de l’esquerra, el medi ambient i el valencianisme treballen "colze a colze".

Mònica Oltra, que es va confessar "aclaparada per la presentació", va recordar que es coneixen des de feia molt temps i que últimament quasi pareixen una "parella de la guàrdia civil", ja que van junts a tots els llocs.

Oltra va encetar el seu parlament recalcant que no és especialment valenta, però no els ha quedat una altra, perquè des de la transició "no hem tingut un moment democràtic tan complicat", i va afegir que no sols ho diu ella, sinó que també ho diuen els qui ho han viscut.

Segons la diputada, cal fer una "crida al moviment ciutadà", ja que "la democràcia és una conquesta que el ciutadà, si no la defensa, li la poden llevar". En aquest sentit va assenyalar que el PP ha establit una "política controlada d’escapar al control", i va donar dades: 1.500 peticions d’informació (en referència als contractes de la trama Gürtel) hi varen ser denegades als síndics de Compromís; i va afegir que un "40% de les peticions" són rebutjades, "és impossible controlar al govern mitjançant les preguntes". Així, amb dades, va argumentar una de les afirmacions més impactants (almenys per als qui no són d’ací): "en aquest país es censura".

També va afirmar que el País Valencià és "la pitjor comunitat autònoma en l’aplicació de la Llei de Dependència" perquè els diners públics “van a parar als interessos privats", referint-se en aquest tema a les xarxes de Cotino i les adjudicacions a fundacions, com passà en la visita del Papa.

No obstant això, va assenyalar que la corrupció "no és causa, és conseqüència" i va recalcar la "temptació dels diners i del poder". Oltra va llançar una pregunta: "Com es construeix açò i no se’ls cau la paraeta?", i també la va contestar: "ells utilitzen la por": por a perdre el treball, o a no trobar-ne, por que s’obliden de tu com a proveïdor si et queixes, etcètera. Va posar com a exemple l’assetjament sexual que han patit darrerament les periodistes de RTVV per part de Vicente Sanz. Va afegir, però, que la "desídia de les esquerres" ha contribuït a mantindre'ls en el poder, i va demanar que actuen, ja que, segons va dir al debat posterior, "si les esquerres ens ficarem a treballar com ho ha fet el PP, no hi hauria ningú que ens parara".

Per últim va reivindicar el riure com a factor subversiu, ja que "és un element molt perillós" i va tornar a afirmar, per acabar la intervenció, que no els ha quedat un altra que "ser valents".

Tot seguit es va donar pas al debat, en el qual es va parlar de la situació de les TDT al País, de la deixadesa de l’esquerra i com és de necessària la seua unitat. També es va plantejar si realment no han sabut vendre’s les esquerres i de la complexitat de les seues idees. A més es va ressaltar la necessitat de desenvolupar un “valencianisme popular” i la importància dels seus valors. Al mateix temps es va recordar que no existeix un valencianisme de dretes, semblant al de Convergència i Unió a Catalunya. A més a més, es va tractar el debat de l’aigua, el futur de Compromís a les eleccions i la necessitat d’arribar a la gent i comprendre els problemes del dia a dia de les persones.

L’acte va finalitzar amb el lliurament a Mònica Oltra d’un socarrat del casal en record d’aquest sopar. Com s’hi va dir, qui va convidat a ‘Els Quatre Gats’, en forma part per a sempre.

domingo, 25 de abril de 2010

“Un saqueo de cuello blanco”

Un análisis de la supuesta trama que ha llevado a Goldman Sachs a los tribunales.



Así define Paul Krugman a la supuesta estafa cometida por Goldman Sachs y Paulson & Co. mediante el derivado Abacus 2007-AC1. El escándalo se destapó a raíz de la demanda que interpuso la Securities Exchange Comission (SEC), el regulador estadounidense de los mercados, el viernes 16 de mayo de 2010 contra Goldman Sachs.


La SEC sospecha que la trama sería la siguiente:


Goldman Sachs diseña y comercializa un vehículo de inversión (denominado Abacus 2007-AC1) compuesto por lotes de títulos hipotecarios (Collateralized debt obligations, CDO) a sabiendas de la pésima calidad de las titulaciones (Residential mortgage-backed securities, RMBS) que abarcaba. Oficialmente, la cartera de Abacus fue determinada por ACA Management, un experto independiente. Pero en realidad, el banco de inversión permitió a Paulson, previo pago de 15 millones de dólares, tomar parte en la selección de bonos que conformarían el vehículo de inversión y cuyas participaciones fueron, acto seguido, distribuidas entre bancos extranjeros, fondos de pensiones, aseguradoras y otros hedge funds.


Paulson y Goldman Sachs eligieron títulos hipotecarios que sospechaban que iban a caer en impago, y así fue. El 24 de octubre de 2007, la calificación crediticia del 83% de las titulaciones hipotecarias (RMBS) que subyacían tras los lotes elegidos (CDO) había sido degradada, y el 17% restante estaba en perspectiva negativa. Para el 29 de enero de 2008, el 99% de la cartera había empeorado. Este descalabro generó un perjuicio de más de 1.000 millones de dólares a los inversores que entraron en Abacus, afirma la SEC. Y, en consecuencia, generó la misma cantidad de beneficios a Paulson y Goldman Sachs, que habían apostado en su contra a través de seguros contra impagos (Credit Default Swap, CDS).


Según la SEC, Paulson & Co. tenía un incentivo económico para seleccionar RMBS que esperaba que fuesen a protagonizar incidentes crediticios en un futuro próximo. “Goldman no hizo pública la posición a corto plazo de Paulson, ni su papel en el proceso de selección de colaterales en los materiales aportados a los inversores”, afirma.

Así, habrían engañado a inversores privados e institucionales (ACA Capital e IKB).



El escándalo ha salpicado por ahora a Goldman Sachs, pero en los últimos días se ha revelado que bancos de inversión como JPMorgan Chase, Merrill Lynch (ahora Bank of America), Citigroup, UBS y Deustche Bank también crearon, con la ayuda de un hedge fund llamado Magnetar, instrumentos financieros que estaban destinados a fracasar y sobre los que este fondo podía apostar a corto plazo en 2007 con la tranquilidad de que su multimillonaria y casi inmediata rentabilidad, dada la situación del mercado, estaba asegurada. Según la redacción de ProPublica, que lleva más de medio año investigando el caso de Magnetar, los CDO se vendieron a otros inversores sin explicarles el papel de este hedge fund de Illinois.


Según Robert Khuzami, director de la División de Implementación del Regulador, “el producto era nuevo y complejo, pero el engaño y los conflictos [de interés] son viejos y simples”. También recalcó que Goldman "permitió erróneamente a un cliente que estaba apostando CONTRA el mercado hipotecario influenciar de forma significativa qué titulaciones hipotecarias incluir en una cartera de inversión, al tiempo que [el banco] indicaba a otros inversores que esos títulos habían sido seleccionados de manera objetiva por un tercero”.


No obstante, Goldman Sachs se ha apresurado a desmentir todas las acusaciones de la SEC y alega que sus alegaciones son completamente infundadas “de hecho y derecho”, y que actuarán vigorosamente contra esta acción legal del supervisor estadounidense. El banco apunta que la reclamación de la SEC se basa en una única operación realizada en 2007, y añade que estuvo sujeta a examen del supervisor estadounidense durante 18 meses,


Además, en su defensa, argumenta que perdió dinero en la operación, 90 millones de dólares frente a los 15 que recibió de honorarios; y que los sujetos que participaron en las transacciones tenían suficiente experiencia para saber lo que estaban negociando.

Pese a que Goldman asegura no haber cometido ningún delito, otro banco, Bern Stearns, una de las primeras víctimas de la crisis, rechazó participar en el invento de Paulson. Según Scott Eichel, uno de los banqueros de Bear: “No pasó nuestros controles éticos. Era una cuestión de reputación”.


Bruselas señaló el pasado lunes 19 de abril, que el caso Goldman refuerza la necesidad de regular los derivados.


El presidente y consejero delegado de Goldman Sachs, Lloyd Blankfein, mandó el domingo 18 de abril un mensaje a sus empleados asegurándoles que están dando “los pasos necesarios para defender la firma y su reputación” y les explica que la acción de la SEC va encaminada contra un empleado (Fabrice Tourré) por llevar a confusión a “dos inversores profesionales”.


Este suceso ha vuelto a reavivar el debate de la reforma financiera, que parecía estar apartado. De hecho, ha sido uno de los elementos aprovechados por Barack Obama para presentar su propuesta de reforma, que en uno de sus puntos recoge aumentar la transparencia del mercado financiero y sacar las transacciones “a la luz del día”.


Frente a las críticas, el presidente de los Estados Unidos ha matizado que “los únicos que tienen que tener miedo al control y la transparencia son aquellos cuya conducta no admite el escrutinio”; “a menos que su modelo de negocio sea estafar a la gente, no hay nada que temer de estas nuevas normas”.


sábado, 17 de abril de 2010

La expansión económica china... ¿finalizada?

Afirma Tim Harford en ‘El economista camuflado’ que en 1990 China era un pececillo en el ámbito del comercio mundial. EE UU y Alemania exportaban casi 10 veces más que China. Pero parece ser que la situación ha cambiado, y mucho. Hoy, 26 de marzo de 2010, la Organización Mundial de Comercio (OMC) ha declarado que la economía china se convirtió en 2009 en la primera potencia exportadora a nivel mundial, superando a Alemania, al acaparar un 9,6% del total de las exportaciones en todo el mundo, con un valor superior a los 1,2 billones de dólares.

Según Harford, uno de los pasos fundamentales para el desarrollo económico del país fue la advertencia por parte de los reformistas chinos de que interactuar con el resto del mundo les ayudaría, es decir, que necesitaban encontrar un mercado mundial con el que comerciar, y beneficiarse, principalmente, de los mercados mundiales de productos que requerían mano de obra intensiva (ropa, calzado y juguetes).

Pero la jugada no acaba aquí. Otro de los aspectos que relata el autor, es que las divisas que se generaban a partir de las exportaciones se invertían en materias primas y nuevas tecnologías para desarrollar la economía; y podían aprender de los inversores extranjeros técnicas modernas de producción y comercio. Y también funcionó: hoy en día China es el mayor productor de aparatos electrónicos de consumo más importantes. De esta manera, China se ha introducido en el mercado mundial convirtiéndose en la principal exportadora en, relativamente, poco tiempo.

No obstante, parece que no se ha acomodado en la primera posición. En lo referente a inversiones, la compañía petrolífera china China Nacional Oil Offshore Corporation (CNOOC) ha adquirido el 50% de la argentina Bridas, estableciéndose así en Sudamérica; si bien, se relaciona esta operación más con los campos de petróleo de Dauletbad (Turkmenistán), en los que la petrolífera Bridas consiguió importantes concesiones, que con los pozos argentinos.

A parte de las posiciones sudamericanas y asiáticas, China mantiene una política de cuantiosas inversiones en África, que ha llevado al país a las primeras posiciones en lo referente a inversiones e intercambios comerciales con el continente africano. Entre ellas destaca la adquisición de un 20% del capital del banco sudafricano Standard Bank en 2007 por parte del Industrial and Commercial Bank of China (ICBC) por 5.500 millones de dólares. Además, en noviembre de 2009, en el marco de la cumbre China-África, anunció la concesión de 10.000 millones de dólares en préstamos bonificados para África, además de la cancelación de la deuda de ciertas naciones del continente africano, fortaleciendo así la relación entre ambos.
Parece ser que la expansión económica no sólo no ha acabado, sino que no ha hecho más que empezar.