martes, 24 de marzo de 2009

I volen construir l´AVE...

Si d´alguna cosa no ens podem queixar Nosaltres, els Valencians és, sense cap dubte, de la nostra xarxa de transports; i es que ens podem sentir ben orgullosos del nostre aeroport -encara que per volar a Viena haguem de passar primer per Milan-, de la nostra xarxa de carreteres -encara que siguen de les mes primàries d´Europa-, i, com no, de la nostra linia de Metro, sens lloc a dubte, la millor cosa de València (darrere, esclar, de l´America´s Cup i la F1), i encara que pasen els Metros cada quart d´hora o ens isca l´anada i tornada per 2,40€ seguirem fidels a aquest, El Nostre Preciat Servici.

Però pense concretar molt més aquesta alabança, en concret vull situar-me en el dia 19, quan ens disposavem, no sense por però, amb confiança absoluta en El Nostre Preciat Servici, a entrar a les instalacions de "Metrovalencia" alhora que un fum de gent que venia, com nosaltres, de vore la Cremà -un altre tema del qual es podria fer, com a poc, un llibre- i es disposaven a agafar aquest, El Nostre Preciat Servici; -"No passa res -pensàrem- hauran disposat totes les portes, o la majoria, per que pase la gent, i així no ralentitzar la circulació". Quina va ser la nostra sorpresa al vore que el nombre de persones que estaven al rebedor de l´estació, intentant "ticar" en qualsevol de les 4 màquines que funcionaven, era similar a les presents en la Cremà de la falla de l´Ajuntament, i encara així, no perguerem la fe en El Nostre Preciat Servici i guardàrem cua. Finalment agafarem el Metro, però no sense la decepció pròpia d´esperar hora i mitja per entrar i de veure com un exèrcit de Prosegurates son sufragats amb diners públics.

No obstant, lo important de tot açò es que anem a tindre al Fernando Alonso i al Desafio Español i ben orgullosos estem de que els nostres Patricivs puguen disfrutar del seu Circenses mentre els Plebeivs no podem ni arribar a treballar a hora per aconseguir el nostre Panem. Però bé, voteu, voteu, que mentre participem d´aquest joc, ens va a tocar patir açò, i molt més... i es que diuen que tots els camins porten a Roma, o almenys a Madrid, ara que anem a tindre l´AVE...

viernes, 20 de marzo de 2009

Espartanos!!

Estaba a la espera de algún acontecimiento que me hiciese por fin comenzar un blog... y ayer lo encontré...

[...] Cual Inmortales, decidimos, no sin unos minutos de discusión, tomar ese camino... cayéndo uno tras otro cada miembro de la infanteria ligera bajo la imponente presencia de aquellos hombres y mujeres, que, uniformados, ralentizaban nuestro avance por aquél estrecho paso. Medio día después conseguimos pasar, no sin heridas, pero a salvo. Creíamos que todo había acabado... pero quedaba lo peor... aquella horda de persas, egipcios, árabes, etc. con los que habíamos conseguido avanzar, ahora habían de volver... tuvimos que sufrir, otra vez, aquél estrangulamiento humano; podríamos haber esperado, pero la siguiente embarcacion tardaría en llegar, al menos, cuatro días... así que decidimos entrar, como pudiésemos en aquella. Siete escalas hizo, en cada cual embarcaba, todavía, más gente... Pero bueno, al fin y al cabo, ya estábamos acostumbrados... con semejante frecuencia de paso...

Bien, dicho esto... mañana haré la crítica...